EL PRIORAT DE SANT GENÍS DE ROCAFORT
EL PRIORAT
El territori del priorat de Sant Genís de Rocafort, de 226 ha, correspon a la delimitació de la dotació que va rebre el monestir del mateix nom l’any 1042 de part dels seus fundadors, Bonfill i Sicarda, senyors de Castellvell de Rosanes. A grans trets, els seus límits es troben, al nord al riu Anoia; a sud a la serra de l’Ataix i el Montgoi; a l’est a la carena que el separa del castell de Rosanes; i a l’est al torrent de les Deveses.
La història i les restes arqueològiques que inclou, com les de Santa Margarida i les de Sant Genís de Rocafort, ens porten a cronologies força anteriors, almenys fins a l’època romana i al pas de la Via Augusta.
Des de 1972 el CEM n’impulsa la recuperació, la recerca i la divulgació a través de diversos projectes que s’han anat succeint fins avui.
SANTA MARGARIDA
Santa Margarida documenta un període cronològic que va del segle IV fins a l’actualitat. L’església romànica s’alça sobre una basílica paleocristiana a l’entorn de la qual s’articulen diverses dependències i una extensa necròpolis que tindrà continuïtat fins el segle XVIII, en diferents ubicacions, segons evoluciona l’ocupació de l’espai, amb la sagrera que es forma al segle XI i després de la seva completa amortització al segle XV.
SANT GENÍS DE ROCAFORT
Sant Genís de Rocafort documenta el monestir fundat el 1042, amb els edificis romànics dels segles XII i XIII corresponents a l’església i a les dependències monàstiques, tot i que també s’han identificat indicis d’ocupació anteriors. El conjunt assolirà el seu moment de màxim esplendor al segle XIV, moment en el qual monestir i el priorat entren en una crisi de la que solament en sortirà durant un breu període al segle XVI, per tornar a l’abandonament definitiu.