Priorat de Sant Genís de Rocafort

EL PRIORAT DE SANT GENÍS DE ROCAFORT

EL PRIORAT

El territori del priorat de Sant Genís de Rocafort, de 226 ha, correspon a la delimitació de la dotació que va rebre el monestir del mateix nom l’any 1042 de part dels seus fundadors, Bonfill i Sicarda, senyors de Castellvell de Rosanes. A grans trets, els seus límits es troben, al nord al riu Anoia; a sud a la serra de l’Ataix i el Montgoi; a l’est a la carena que el separa del castell de Rosanes; i a l’est al torrent de les Deveses.


La història i les restes arqueològiques que inclou, com les de Santa Margarida i les de Sant Genís de Rocafort, ens porten a cronologies força anteriors, almenys fins a l’època romana i al pas de la Via Augusta.


Des de 1972 el CEM n’impulsa la recuperació, la recerca i la divulgació a través de diversos projectes que s’han anat succeint fins avui.

Delimitació del territori del monetir de Sant Genís de Rocafort segons la descripció del document fundacional de 1042

SANTA MARGARIDA

Santa Margarida documenta un període cronològic que va del segle IV fins a l’actualitat. L’església romànica s’alça sobre una basílica paleocristiana a l’entorn de la qual s’articulen diverses dependències i una extensa necròpolis que tindrà continuïtat fins el segle XVIII, en diferents ubicacions, segons evoluciona l’ocupació de l’espai, amb la sagrera que es forma al segle XI i després de la seva completa amortització al segle XV.

SANT GENÍS DE ROCAFORT

Sant Genís de Rocafort documenta el monestir fundat el 1042, amb els edificis romànics dels segles XII i XIII corresponents a l’església i a les dependències monàstiques, tot i que també s’han identificat indicis d’ocupació anteriors. El conjunt assolirà el seu moment de màxim esplendor al segle XIV, moment en el qual monestir i el priorat entren en una crisi de la que solament en sortirà durant un breu període al segle XVI, per tornar a l’abandonament definitiu.

recursos MULTIMEDIA