#: locale=ca-ES
## Tour
### Descripción
### Título
tour.name = La farmàcia Bujons
## Skin
### Botón
Button_0399826A_2D79_4594_41BA_934A50D0E6B4.label = WEB
Button_0399826A_2D79_4594_41BA_934A50D0E6B4_mobile.label = WEB
Button_062AF830_1140_E215_418D_D2FC11B12C47.label = LOREM IPSUM
Button_062AF830_1140_E215_418D_D2FC11B12C47_mobile.label = LOREM IPSUM
Button_0A054365_2D09_CB9F_4145_8C365B373D19.label = LOCALITZACIÓ
Button_0A054365_2D09_CB9F_4145_8C365B373D19_mobile.label = LOCALITZACIÓ
Button_0B73474A_2D18_CB95_41B5_180037BA80BC.label = LA FARMÀCIA
Button_0B73474A_2D18_CB95_41B5_180037BA80BC.pressedLabel = LA FARMÀCIA
Button_0B73474A_2D18_CB95_41B5_180037BA80BC_mobile.label = LA FARMÀCIA
Button_0B73474A_2D18_CB95_41B5_180037BA80BC_mobile.pressedLabel = LA FARMÀCIA
Button_17598215_31FA_0014_41AC_1166AB319171.label = CASTELLÀ
Button_17598215_31FA_0014_41AC_1166AB319171_mobile.label = CASTELLÀ
Button_1759A215_31FA_0014_41C7_F6B1044E5BB3.label = CATALÀ
Button_1759A215_31FA_0014_41C7_F6B1044E5BB3_mobile.label = CATALÀ
Button_1D0C50DE_2D07_C6AD_41C1_CF4547A6CFAB.label = ALTRES VISITES
Button_1D0C50DE_2D07_C6AD_41C1_CF4547A6CFAB_mobile.label = ALTRES VISITES
Button_1D2C4FDF_2D7F_BAAB_4198_FBD1E9E469FF.label = IDIOMES
Button_1D2C4FDF_2D7F_BAAB_4198_FBD1E9E469FF_mobile.label = IDIOMES
Button_1DC53929_35B7_EE16_41B2_1B736AABCE27.label = LOREM IPSUM
Button_1DC53929_35B7_EE16_41B2_1B736AABCE27_mobile.label = LOREM IPSUM
Button_30150A4D_260A_0E08_41A4_1B383F8297DA.label = LOREM IPSUM
Button_314333DF_263A_1E07_417D_BB5E612404F8.label = LOREM IPSUM
### Texto Multilínea
HTMLText_0253A7A4_1396_0CBF_4198_AFC9F4DF1550.html = Benvinguts a la Farmàcia Bujons!
OFICINA FARMACEUTICA
Dn Josep Bujons Llicenciat en farmàcia, participa a V. [vostè] l’obertura de la seva oficina, oferint-li quants mitjans procurar-li pugui medicinalment doncs trobarà en ella els medicaments ja senzills com complicats, elaborats amb la netedat i legalitat que requereix la part operatòria.
Digne de tal es promet, si amb la seva confiança V [vostè] honorar-lo pugui; el farmacèutic que és el seu
S. S. [segur servidor].
Martorell, Octubre 1842
Vols veure la butlleta d'inauguració original? Clica al botó d'abaix!
Benvinguts a la Farmàcia Bujons!
OFICINA FARMACEUTICA
Dn Josep Bujons Llicenciat en farmàcia, participa a V. [vostè] l’obertura de la seva oficina, oferint-li quants mitjans procurar-li pugui medicinalment doncs trobarà en ella els medicaments ja senzills com complicats, elaborats amb la netedat i legalitat que requereix la part operatòria.
Digne de tal es promet, si amb la seva confiança V [vostè] honorar-lo pugui; el farmacèutic que és el seu
S. S. [segur servidor]. Martorell, Octubre 1842
Vols veure la butlleta d'inauguració original? Clica al botó d'abaix!
SANTA MARGARIDA
Situada al centre de la plana que s’estén entre la serra de l’Ataix i el Montgoi i el riu Anoia, aquesta antiga església romànica s’emplaça a tocar de la coneguda via Augusta, pel qual podem remuntar els seus orígens com a mínim fins al segle IV dC.
SANTA MARGARIDA
Situada al centre de la plana que s’estén entre la serra de l’Ataix i el Montgoi i el riu Anoia, aquesta antiga església romànica s’emplaça a tocar de la coneguda via Augusta, pel qual podem remuntar els seus orígens com a mínim fins al segle IV dC.
SANT GENÍS DE ROCAFORT
Situat sobre un Puig rocós a tocar de la Serra de l’Ataix, les restes d’aquest monestir fundat l’any 1042 pels senyors de Castellvell conformen un dels elements més notables del patrimoni de Martorell.
SANT GENÍS DE ROCAFORT
Situat sobre un Puig rocós a tocar de la Serra de l’Ataix, les restes d’aquest monestir fundat l’any 1042 pels senyors de Castellvell conformen un dels elements més notables del patrimoni de Martorell.
ESGRAFIATS
La decoració de façanes esgrafiades ha esdevingut un element de referència de Martorell. Probablement va ser al segle XVIII quan es va introduir aquesta tècnica decorativa a Martorell que, generalmente, consistia a aplicar dues capes de morter arrebossat, en colors diferents, i rascar la superior per deixar veure la primera capa, fent així els dibuixos. A Martorell, les façanes esgrafiades que encara podem veure (Casa de la Vila, Casa Ros, Ca la Moderna, edifici de Correus...) són obra majoritàriament de Ferran Serra i de Jaume Amat.
A la façana de la farmàcia Bujons trobem representats objectes molt diversos que al·ludeixen al món de la farmacèutica, com ara morters, pots de farmàcia, un alambí o la serp amb la copa, símbol per excel·lència de les farmàcies encara avui dia (la serp, en el món grecoromà era vinculada al déu Escolapi o Asclepi, divinitat relacionada amb la medicina).
ESGRAFIATS
La decoració de façanes esgrafiades ha esdevingut un element de referència de Martorell. Probablement va ser al segle XVIII quan es va introduir aquesta tècnica decorativa a Martorell que, generalmente, consistia a aplicar dues capes de morter arrebossat, en colors diferents, i rascar la superior per deixar veure la primera capa, fent així els dibuixos. A Martorell, les façanes esgrafiades que encara podem veure (Casa de la Vila, Casa Ros, Ca la Moderna, edifici de Correus...) són obra majoritàriament de Ferran Serra i de Jaume Amat.
A la façana de la farmàcia Bujons trobem representats objectes molt diversos que al·ludeixen al món de la farmacèutica, com ara morters, pots de farmàcia, un alambí o la serp amb la copa, símbol per excel·lència de les farmàcies encara avui dia (la serp, en el món grecoromà era vinculada al déu Escolapi o Asclepi, divinitat relacionada amb la medicina).
Sistemes de Gestió del Patrimoni
Sistemes de Gestió del Patrimoni
Centre d'Estudis Martorellencs
Centre d'Estudis Martorellencs
Realització del tour virtual
Realització del tour virtual
INSCRIPCIÓ
La inscripció original llatina que presideix la farmàcia diu: "La Farmàcia col·laborant amb la Natura a favor de la Salut".
Cal destacar com la lletra "F" (o "P" en llatí) de farmàcia és inscrita en majúscula, com a nom d'una ciència personificada, al mateix nivell que la Natura.
INSCRIPCIÓ
La inscripció original llatina que presideix la farmàcia diu: "La Farmàcia col·laborant amb la Natura a favor de la Salut".
Cal destacar com la lletra "F" (o "P" en llatí) de farmàcia és inscrita en majúscula, com a nom d'una ciència personificada, al mateix nivell que la Natura.
TARGETA
Targeta de visita de la Farmàcia Bujons (rèplica actual).
TARGETA
Targeta de visita de la Farmàcia Bujons (rèplica actual).
TOCA ELS OBJECTES SOBRE EL TAULELL!
TOCA ELS OBJECTES SOBRE EL TAULELL!
ELS BUJONS
A banda de Josep Bujons Palau, fundador de la farmàcia, va destacar la figura de Josep Anton Bujons Marquès (1856-1924), també farmacèutic i personatge especialment rellevant per la seva activitat política, cultural i social. Entre d'altres, va ocupar els càrrecs de tinent d'alcalde (1887) i d'alcalde de Martorell (1887-1893).
Amb la mort de Josep Bujons Marquès i Maria Vivó, sense descendència, s'extingí la nissaga de la família. Ells seran els autors de la donació de la farmàcia i el seu fons bibliogràfic i arxivístic que encara es conserva.
Imatge: Josep Anton Bujons i Marquès a l'interior de la Farmàcia Bujons. Principis del segle XX.
ELS BUJONS
A banda de Josep Bujons Palau, fundador de la farmàcia, va destacar la figura de Josep Anton Bujons Marquès (1856-1924), també farmacèutic i personatge especialment rellevant per la seva activitat política, cultural i social. Entre d'altres, va ocupar els càrrecs de tinent d'alcalde (1887) i d'alcalde de Martorell (1887-1893).
Amb la mort de Josep Bujons Marquès i Maria Vivó, sense descendència, s'extingí la nissaga de la família. Ells seran els autors de la donació de la farmàcia i el seu fons bibliogràfic i arxivístic que encara es conserva.
Imatge: Josep Anton Bujons i Marquès a l'interior de la Farmàcia Bujons. Principis del segle XX.
LLIBRES I RECEPTARIS
Abans de l'arribada de la industria farmacéutica, els farmacèutics acostumaven a tenir receptaris on apuntar les fórmules magistrals dels remeis i ungüents que ells mateixos elavoraven. Principalment es feien servir remeis que provinguessin de la natura (d'origen mineral, vegetal o animal).
Les plantes eren un dels components esencials a totes les formules. Arrels, fulles, tiges, saba... En ocasions es fixàven en aquelles parts que prenien els animals, ja que creien -erroniament- que, si a ells els hi anava bé, també a les persones.
En els remeis i ungüents elaborats, herbes clàssiques com la camamilla, la lavanda, la farigola, el romaní o a l'àloe vera (que tant ens sonen ara) es barrejaven amb altres plantes avui més "culinàries": el coriandre (antiinflamatori), la canyella (per la grip i l'estómac), l'alfàbrega (pel fetge), el gingebre (per la fadiga) o el safrà (per la depressió i l'asma).
Les substàncies d'origen animal o mineral no eren tan emprades en l'elaboració per ser considerades menys saludables o tòxiques pel cos. Dels animals, per exemple, s'utilitzaven sobretot els greixos i els ossos (a banda d'algunes parts considerades "màgiques" per la tradició popular). Del món mineral, la sal (clorur sòdic), el sofre (per a afeccions de la pell) o metalls com el ferro, el plom o el mercuri (molt tòxic) eren els elements més utilitzats.
LLIBRES I RECEPTARIS
Abans de l'arribada de la industria farmacéutica, els farmacèutics acostumaven a tenir receptaris on apuntar les fórmules magistrals dels remeis i ungüents que ells mateixos elavoraven. Principalment es feien servir remeis que provinguessin de la natura (d'origen mineral, vegetal o animal).
Les plantes eren un dels components esencials a totes les formules. Arrels, fulles, tiges, saba... En ocasions es fixàven en aquelles parts que prenien els animals, ja que creien -erroniament- que, si a ells els hi anava bé, també a les persones.
En els remeis i ungüents elaborats, herbes clàssiques com la camamilla, la lavanda, la farigola, el romaní o a l'àloe vera (que tant ens sonen ara) es barrejaven amb altres plantes avui més "culinàries": el coriandre (antiinflamatori), la canyella (per la grip i l'estómac), l'alfàbrega (pel fetge), el gingebre (per la fadiga) o el safrà (per la depressió i l'asma).
Les substàncies d'origen animal o mineral no eren tan emprades en l'elaboració per ser considerades menys saludables o tòxiques pel cos. Dels animals, per exemple, s'utilitzaven sobretot els greixos i els ossos (a banda d'algunes parts considerades "màgiques" per la tradició popular). Del món mineral, la sal (clorur sòdic), el sofre (per a afeccions de la pell) o metalls com el ferro, el plom o el mercuri (molt tòxic) eren els elements més utilitzats.
PREMSA ZOOMORFA
Aquesta curiosa premsa zoomorfa amb forma de cocodril servia per premsar taps de suro de diferents mides per a les ampolles i flascons de vidre emprats per guardar els diferents preparats, tònics i ungüents elaborats en la farmàcia.
Tot i semblar-nos excèntrics i curiosos avui en dia, aquests instruments eren molt freqüents a les farmàcies del segle XIX.
PREMSA ZOOMORFA
Aquesta curiosa premsa zoomorfa amb forma de cocodril servia per premsar taps de suro de diferents mides per a les ampolles i flascons de vidre emprats per guardar els diferents preparats, tònics i ungüents elaborats en la farmàcia.
Tot i semblar-nos excèntrics i curiosos avui en dia, aquests instruments eren molt freqüents a les farmàcies del segle XIX.
MORTER
El morter és un instrument que serveix per a picar i triturar diverses substàncies com espècies, herbes, etc. La manera ideal de fer-ho és pressionant amb el mall i donant petits cops contra el morter. Era un estri essencial per a l'elaboració de les receptes. A la rebotiga de la farmàcia en trobem de molts.
MORTER
El morter és un instrument que serveix per a picar i triturar diverses substàncies com espècies, herbes, etc. La manera ideal de fer-ho és pressionant amb el mall i donant petits cops contra el morter. Era un estri essencial per a l'elaboració de les receptes. A la rebotiga de la farmàcia en trobem de molts.
MOBILIARI
Tot i ser típics, els mobles de la farmàcia no són els autèntics, sinó una reconstrucció dels originals que es van esfondrar amb la farmàcia.
Només la inscripció i el taulell són originals, tot i que aquest últim, d'origen modernista (i per tant posterior a la creació de la farmàcia) venia a substituir un d'anterior que desconeixem.
Imatge: Mobiliari original de la farmàcia (2002).
MOBILIARI
Tot i ser típics, els mobles de la farmàcia no són els autèntics, sinó una reconstrucció dels originals que es van esfondrar amb la farmàcia.
Només la inscripció i el taulell són originals, tot i que aquest últim, d'origen modernista (i per tant posterior a la creació de la farmàcia) venia a substituir un d'anterior que desconeixem.
Imatge: Mobiliari original de la farmàcia (2002).
RECIPIENTS
Les parets són ocupades per gran quantitat de flascons o pots (també anomenats "albarels") amb productes medicinals, com ara fulles, arrels, minerals o productes d'origen animal. Molts eren recipients amplis per poder introduir la mà còmodament.
A la farmacia cal destacar la presència d'una important col·lecció de pots de farmacia de diferents models, estils i materials, molts amb les etiquetes gravades a l'àcid.
RECIPIENTS
Les parets són ocupades per gran quantitat de flascons o pots (també anomenats "albarels") amb productes medicinals, com ara fulles, arrels, minerals o productes d'origen animal. Molts eren recipients amplis per poder introduir la mà còmodament.
A la farmacia cal destacar la presència d'una important col·lecció de pots de farmacia de diferents models, estils i materials, molts amb les etiquetes gravades a l'àcid.
BALANÇA
La balança és un instrument que serveix per mesurar la massa d'un cos. Normalment, en uns dels plats solia col·locar-se el producte del qual pretenia saber-se el pes, i en l'altre costat una sèrie de pesos (o contrapesos) dels quals es coneixia el gramatge.
La idea era buscar l'equilibri entre tots dos costats de la balança.
BALANÇA
La balança és un instrument que serveix per mesurar la massa d'un cos. Normalment, en uns dels plats solia col·locar-se el producte del qual pretenia saber-se el pes, i en l'altre costat una sèrie de pesos (o contrapesos) dels quals es coneixia el gramatge.
La idea era buscar l'equilibri entre tots dos costats de la balança.
CORDIALER
Tot i que habitualment ocupa un lloc central a les farmàcies, l’armariet anomenat Cordialer, tancat sota clau, contenia els petits recipients amb els productes més cars, exòtics o tòxics.
El nom prové de “cor”, per les propietats curatives atribuïdes als productes que conté.
CORDIALER
Tot i que habitualment ocupa un lloc central a les farmàcies, l’armariet anomenat Cordialer, tancat sota clau, contenia els petits recipients amb els productes més cars, exòtics o tòxics.
El nom prové de “cor”, per les propietats curatives atribuïdes als productes que conté.
PORTAL DE LES HORES
Al peu de la torre del rellotge va existir fins el 1925, quan va ser enderrocat, l’antic portal de muralla que tancava la vila per aquest extrem. En el mateix indret hi havia la presó.
El rellotge hi va ser instal·lat el 1668, fet que va donar nom a la torre, anomenant-la Torre de les Hores o Seny de les Hores.
PORTAL DE LES HORES
Al peu de la torre del rellotge va existir fins el 1925, quan va ser enderrocat, l’antic portal de muralla que tancava la vila per aquest extrem. En el mateix indret hi havia la presó.
El rellotge hi va ser instal·lat el 1668, fet que va donar nom a la torre, anomenant-la Torre de les Hores o Seny de les Hores.
PLAÇA DE LA VILA
Martorell neix al segle XI com a nucli de mercat, entre les cruïlles de camins a tocar del Pont del Diable i el pas sobre l'Anoia. Un nucli emmurallat de forma allargada seguint el camí, que a l'extrem est presenta l'eixamplament que configura l'actual plaça de la Vila i on es desenvoluparà tradicionalment el mercat a l'aire lliure. Tot plegat fa d'aquest espai el centre neuràlgic del poble fins a l'expansió urbana moderna, a l'altre costat de l'Anoia.
Tot i mantenir en gran manera la forma i extensió originals, part dels elements històrics de la plaça, com les porxades o el Portal de les Hores, s'han perdut. Al contrari, es conserven altres construccions i edificis històrics, com el que acull en l'actualitat l'Ajuntament de la Vila.
PLAÇA DE LA VILA
Martorell neix al segle XI com a nucli de mercat, entre les cruïlles de camins a tocar del Pont del Diable i el pas sobre l'Anoia. Un nucli emmurallat de forma allargada seguint el camí, que a l'extrem est presenta l'eixamplament que configura l'actual plaça de la Vila i on es desenvoluparà tradicionalment el mercat a l'aire lliure. Tot plegat fa d'aquest espai el centre neuràlgic del poble fins a l'expansió urbana moderna, a l'altre costat de l'Anoia.
Tot i mantenir en gran manera la forma i extensió originals, part dels elements històrics de la plaça, com les porxades o el Portal de les Hores, s'han perdut. Al contrari, es conserven altres construccions i edificis històrics, com el que acull en l'actualitat l'Ajuntament de la Vila.
CASA PAR (MUXART)
La casa Par se situa en el punt d'enllaç entre els carrers de Lloselles (antic del Vall), de Josep Anselm Clavé (antic de la Font) i la plaça de la Vila, que avui defineix la plaça de les Hores. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes. Conserva el portal adovellat de mig punt.
El jardí dona sortida al denominat Marge Gros, un espai de terreny tancat per l'antiga muralla que resseguia l'actual carrer del Mur.
Va pertànyer a la família Par des del segle XV, fins que va ser adquirit i restaurat per l'ajuntament de Martorell. Des de 2011 acull el centre Muxart, Espai d'art i creació contemporanis.
CASA PAR (MUXART)
La casa Par se situa en el punt d'enllaç entre els carrers de Lloselles (antic del Vall), de Josep Anselm Clavé (antic de la Font) i la plaça de la Vila, que avui defineix la plaça de les Hores. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes. Conserva el portal adovellat de mig punt.
El jardí dona sortida al denominat Marge Gros, un espai de terreny tancat per l'antiga muralla que resseguia l'actual carrer del Mur.
Va pertànyer a la família Par des del segle XV, fins que va ser adquirit i restaurat per l'ajuntament de Martorell. Des de 2011 acull el centre Muxart, Espai d'art i creació contemporanis.
LA FARMÀCIA BUJONS (1842-1915)
115 ANYS D'HISTÒRIA DE LA SALUT
La farmàcia Bujons va obrir les seves portes el 1842 i va estar en funcionament fins el 1957, data en la qual va ser tancada sense que s’alterés posteriorment res del seu estat.
Els darrers propietaris, Josep Anton Bujons i Maria Vivó, van voler que el Centre d'Estudis Martorellencs es fes càrrec de la conservació d’aquest patrimoni que a més de la farmàcia inclou un important fons arxivístic i bibliogràfic amb documents i llibres que abasten des del finals del segle XVII fins a mitjans del segle XX. Des del 1989 l'entitat hi té la seva seu social.
L’espai de l’antiga botiga i rebotiga van ser restaurats el 1990 tenint especial cura per recuperar la seva imatge original. Posteriorment el CEM es va fer càrrec de la restauració i de la rehabilitació de les diverses estances de la planta baixa, on hi havia instal·lada la secretaria, la biblioteca i l'arxiu.
El mal estat de la coberta va provocar l'ensorrament parcial de l'edifici el 2003, el que va comportar el seu tancament. L'abril de 2016, un cop finalitzades les obres de restauració i condicionament realitzades per l'ajuntament de Martorell, el CEM a retornat a la seva seu social. L’Ajuntament de Martorell és l’actual propietari.
Imatge: Josep Anton Bujons i Marquès (dreta) al costat del seu ajudant, Pepet, a la façana de la Farmàcia Bujons a inicis del segle XX.
LA FARMÀCIA BUJONS (1842-1915)
115 ANYS D'HISTÒRIA DE LA SALUT
La farmàcia Bujons va obrir les seves portes el 1842 i va estar en funcionament fins el 1957, data en la qual va ser tancada sense que s’alterés posteriorment res del seu estat.
Els darrers propietaris, Josep Anton Bujons i Maria Vivó, van voler que el Centre d'Estudis Martorellencs es fes càrrec de la conservació d’aquest patrimoni que a més de la farmàcia inclou un important fons arxivístic i bibliogràfic amb documents i llibres que abasten des del finals del segle XVII fins a mitjans del segle XX. Des del 1989 l'entitat hi té la seva seu social.
L’espai de l’antiga botiga i rebotiga van ser restaurats el 1990 tenint especial cura per recuperar la seva imatge original. Posteriorment el CEM es va fer càrrec de la restauració i de la rehabilitació de les diverses estances de la planta baixa, on hi havia instal·lada la secretaria, la biblioteca i l'arxiu.
El mal estat de la coberta va provocar l'ensorrament parcial de l'edifici el 2003, el que va comportar el seu tancament. L'abril de 2016, un cop finalitzades les obres de restauració i condicionament realitzades per l'ajuntament de Martorell, el CEM a retornat a la seva seu social. L’Ajuntament de Martorell és l’actual propietari.
Imatge: Josep Anton Bujons i Marquès (dreta) al costat del seu ajudant, Pepet, a la façana de la Farmàcia Bujons a inicis del segle XX.